dissabte, 27 de març de 2010

La vacuna del foc


Reportatge emès al programa Gran Angular, de TVE Catalunya:



Comentari de l'autor:
Tasques de prevenció a l’hivern, talment com si estiguessin vacunant el bosc contra el foc. M’ensenyen que el sotabosc és molt espès perquè s’han abandonat molts camps i ja no s’aprofita la llenya com quan la fusta era rendible i el bestiar pasturava les zones rurals. I que precisament per això és tan fàcil que es cremin grans extensions quan arriba la calor i la sequera de l’estiu. Paradoxalment, tots aquests milions de tones de biomassa (fusta , matolls i fullaraca) que s’acumulen cada any als nostres boscos serien aprofitables si es fessin servir com a biocombustible per a calderes de calefacció o fins i tot per generar electricitat.

Documental de Cesc Tomàs
Imatge: Ilde Urbán
So: Manel Andreu
Muntatge: Néstor Palou
Sonorització: David Beltran

http://granangular.cat/fitxadocu.php?ID=499



divendres, 26 de març de 2010

Trobada d'ADF de l'Anoia




El proper dissabte dia 17 d'abril de 2010 tindrà lloc a l'Ateneu de Sant Martí de Tous la Trobada anual de les Agrupacions de Defensa Forestal de l'Anoia.



La Trobada que organitza la Federació d'ADF de l'Anoia i l'ADF de Sant Martí de Tous amb la col·laboració de l'Ajuntament de Sant Martí de Tous, consistirà en un esmorzar popular patrocinat per Taller Auria, S.C.C.L. i a continuació en una prova de cartografia i orientació que és realitzarà per equips pels diferents camins del municipi de Tous. Per participar en la Gimcana s'haurà d'omplir la butlleta d'inscripció que s'adjunta, i enviar-la per fax al 93 805 06 11 o escannejar-la i enviar-la a incendis@anoia.cat

A la vegada i durant tot el matí estaran exposats els diferents vehicles i materials de les ADF de l'Anoia.

A les ADF de l'Anoia ús recordem que abans de l'esmorzar es celebrarà l'Assemblea General anual de la Federació.

En la Trobada hi estan convidats tots els voluntaris de les ADF de la comarca, així com els voluntaris de les ADF i federacions limítrofes amb la comarca de l'Anoia.


Butlleta d'inscripció





divendres, 19 de març de 2010

Ampliació del període per fer foc


Us informem que de forma excepcional a causa de la nevada del passat 8 de març, la Generalitat de Catalunya ha comunicat que el període per fer foc ha sigut ampliat de forma improrrogable fins el dia 31 de març. Podeu fer aquest tràmit a les oficines municipals del vostre ajuntament. És molt important que llegiu les condicions per fer la crema, ja que l’excepcionalitat de la situació, ha fet variar les condicions respecte la normativa que s’aplica la resta de l’any.









dimecres, 17 de març de 2010

"Els arbres, quan arriba el seu temps, s’han de tallar. Després ja és massa tard"


Entrevista amb Miquel Casadesús, president de la Federació d’ADF de l’Anoia, per l'edició digital "Anoia diari", publicada el 17 de març de 2010.

La nevada de la setmana passada va causar estralls als boscos. A l’Anoia el cas no és tan dramàtic, però sí que ha fet caure alguns arbres i branques. Això s’ha sumat als efectes que va tenir la ventada del gener del 2009, que encara no havien estat del tot reparats. Hem parlat amb Miquel Casadesús, de Castellolí, sobre l’estat dels boscos i també de la important feina que fan els voluntaris de les Agrupacions de Defensa Forestal. Segons ell, el que cal és sentit comú, i saber actuar en el moment i de la manera adequada. I això només s’aconsegueix coneixent el territori.

Quins desperfectes ha causat la nevada? Els boscos s’havien recuperat de la ventada del 2009?
Bé, s’havia arreglat bastant, tot i que no s’havia fet del tot, hi ha encara coses pendents. Les nevades aquí a l’Anoia no han afectat tant, però sí que han caigut arbres i sobretot branques. Però el problema de fons és un altre: els arbres, quan arriba el seu temps, s’han de tallar. Després ja és massa tard. I precisament el que va fer la ventada és fer caure molt pins que ja s’havien d’haver tret quan tocava. I el més greu és que ningú n’ha assumit la responsabilitat.

Per què cal tallar-los?
Perquè ja tenen la seva edat i el seu creixement fet, i a partir de llavors es van debilitant i és fàcil que caiguin a causa del vent, la neu... És com les persones: com més gran et fas, més possibilitats tens que et passi alguna cosa...

I ara, doncs, què cal fer?
Normalment, si no hi ha gaires destrosses, són les ADF que de manera voluntària ho solucionen. Ara, si el problema és més gran i necessitem més mitjans, ja ho hauria de fer l’administració. El que passa, amb tot aquest material que s’està podrint al bosc, és que s’hi desenvolupen insectes, barrinadors... Es multipliquen amb facilitat, i quan s’acabin de ‘menjar’ les branques i arbres caiguts, atacaran els altres. De fet, el problema més greu és aquest, a part de netejar la xarxa de camins.

Però la brossa, les branques caigudes, no poden propagar més ràpid el foc en cas d’incendi?
Depèn, això ve determinat sobretot per la sequedat del combustible i pel vent. A més, cal tenir en compte que a un arbre dret, sec, li toca molt aire, que sí que ajuda a escampar el foc; en canvi, si està tombat no en té tant, i el mateix fum actua com a ‘antipropagador’.

Què se’n pot fer, de la fusta que se'n tregui en les tasques de neteja?
Es pot utilitzar per a llars de foc, estufes de llenya... i per fer biocombustible, tot i que aquí el mercat encara és molt petit. De fet, la gent que en produeix n’acaba exportant la major part. El biocombustible és més barat que el gasoil, però les calderes són més cares, i es necessiten dipòsits molt més grans.

No haurien de ser els propietaris de les finques, qui assumissin la neteja del bosc?
Sí... però això avui és impossible: costaria més la feina que no pas el que val el terreny. Una altra cosa seria si es pogués mecanitzar, com fan a Suècia o a França, però aquí ja toparíem amb l’administració perquè faria falta obrir més camins i adaptar els boscos per accedir-hi amb maquinària. Fa uns quants anys, els boscos donaven molta vida, molta feina, hi treballava molta gent. Ara la llenya ja no es fa servir tant, té poc valor.

Hi ha una bona gestió del bosc?
Sovint es parla del bosc sense conèixer-lo. És com aquesta obsessió que hi va haver contra el pi blanc, quan aquesta espècie és l’origen de tot bosc: viu en condicions de sequera, creix, fa ombra, i després permet que hi pugui haver alzines i roures, que sense el pi blanc gairebé no sobreviurien. A la natura, tot té un motiu!

Quins són els objectius de les ADF?
En té tres de fonamentals. El primer, la prevenció: El més important en un incendi és que s’hi arribi el més aviat possible, sigui el dia que sigui, la temperatura o el vent que faci. Si s’hi arriba aviat es pot arribar a controlar. Si agafa gaire força és molt més difícil. S’han de tenir els camins en condicions i punts d’aigua diversos i adequats. També comptar amb torres de guaita ben situades, i seria molt important que aquests vigilants fossin del territori, com abans. D’aquesta manera coneixen el terreny, poden saber d’on ve el foc... Abans els de les ADF ens comunicàvem amb aquests guaites, però ara no ens ho permeten. I això és lamentable, perquè a vegades s’alerten per res i d’altres vegades ja és massa tard.

També hauria de ser prevenció intentar que es pugui retardar la velocitat de propagació del foc. Que el bosc sigui més humit: que tingui més ombra. I per això el bosc mediterrani és tal com és. Hem patit vents, hem patit nevades, però quan pateixes aiguades... hauries de dissenyar un sistema de bosc i el dissenyaries exactament tal com és. Un bosc amb tres sostres: l’estrat herbaci que lliga la terra, l’arbustiu i l’arbori. Aquestes tres capes van parant i distribuint l’aigua, de manera que quan arriba a terra aquesta la pot absorbir. Si no és així, és quan l’aigua fa molt mal: obre aragalls, barrancs... i pot fer disbarats.

El segon objectiu és la intervenció immediata en cas d’incendi: anar-hi el més aviat possible amb els nostres mitjans, que no són gaire poderosos, però són fàcils de fer servir. Nosaltres el frenem mentre no arriben els bombers. I, finalment, donem suport en l’extinció: apagant el foc, o subministrant aigua o material, o bé guiant els bombers pels camins...

I de quins mitjans disposeu?
Anys enrere teníem principalment els recursos dels pagesos. Ara comencem a tenir algun camió, algun tot terreny amb un equip lleuger a dins... Són mitjans vells, però ja fan el fet. L’administració cada any dóna ajudes per comprar material o fer el manteniment, el problema és que són ajudes que no es poden acumular: si necessites algun material més car, no ho pots comprar aglutinant els diners de diversos anys... A més, cal tenir en compte que els ADF som voluntaris: no cobrem res de res, i de fet encara ens hem de pagar la benzina per al xerrac o per als vehicles.